06/05/2026 07:07
| REDAICIÓN
A midida que les redes sociales se convierten nuna parte fundamental de la vida de la mocedá, xorrez la esmolición pol so impactu na so salú mental. Sicasí, los alderiques públicos y les midíes adoptaes tienden a tratar a los adolescentes como un grupu homoxéneu. De cutiu ignoramos el fechu de que l'usu d'estes plataformes nun afecta a toos de la mesma manera, nin tien los mesmos efectos nel so bienestar.
Nun estudiu lleváu a tálamu por
Roger Fernandez-Urbano de la Universitat de Barcelona y
Maria Rubio-Cabañez y
Pablo Gracia de la Universitat Autònoma de Barcelona, analizaron 43 países repartíos per seis grandes rexones –anglo-celta, Cáucaso-mar Negru, Europa central y oriental, Mediterraneu, nórdica y Europa occidental– que tomen principalmente países europeos y les sos zones vecines inmediates.
Utilizando datos de más de 330 000 mozos, repararon nun patrón claru y consistente: los niveles más altos d'usu problemáticu de les redes sociales –esto ye, l'usu compulsivu o descontroláu de les redes sociales– asóciense con un menor bienestar.
Llea l'artículu completu en
The Conversation.